LA DANSA PROFESSIONAL ARRIBA A LA POBLA DE VALLBONA AMB VALENCIA DANCING FORWARD

 Ana Picó

El diumenge 29 d’octubre va ser possible  vore a la Pobla de Vallbona una exhibició de varies peces de dansa feta pels ballarins de Valencia Dancing Forward.

 
En l’exhibició van participar els guanyadors de les beques de dansa que oferia l’associació. Hi van participar més de 400 ballarins de tota Europa. Els 12 guanyadors (Ster Slijkuis, Salvador López, Isabel Murillo, Adriano Bolognino, Clara Cafiero, Pedro García, Ange-Cleméntine Hiroki, Margaux Laurenc, José CArols Lis, Jessi Räty, Enzo Convert i Salvatore Piramide)  de diferents nacionalitats, entre elles Finlàndia, Holanda, França, Itàlia i Espanya, van fer un entrenament intensiu durant tres mesos per a perfeccionar la tècnica. Van treballar amb un grup de coreògrafs professionals, entre els quals figuren Laura Bruña Rubio i Joan Crespo, que junt a Elizabeth Taberner, són els fundadors de l’associació.               

L’exhibició va ser oberta amb una representació de xiquetes, seguida pels ballarins i va durar 80 minuts que van passar volant.

Quan algú que no està dins del món de la dansa veu alguna actuació, pensa en estereotips com que la música ha de ser clàssica i han de vestir tutús… Aquestes eren les nostres idees quan ens van proposar anar-hi, però les actuacions que ens vam trobar ens van sorprendre gratament perquè trencaven del tot els nostres estereotips.

La primera peça, “El adagio de la rosa”, del coreògraf Marius Petitpa i música de Piotr Tchaikovski, pot ser la més propera a les nostres expectatives. Com la sinopsi deia era “una exhibició d’elegants i delicats equilibris”, on cada pas encisava els espectadors per la gràcia en  què eren fets. L’ elegància del vestuari evocava altres èpoques.

“Dust it off”, la segona peça, del coreògraf Francesco Curci amb l’assistència coreogràfica de Luana Moscagiuli i una música composta per diversos autors, és definida com una manera d’expressar la pèrdua de l’amor i els sentiments que això comporta.

Aquesta peça fou molt emocionant per a mi; els ballarins van transmetre sentiment no soles amb el ball sinò amb les expressions que feien. Al contrari que l’anterior, la roba era senzilla i els moviments no eren tan elegants, però tenien una expressivitat que no vaig sentir en la primera obra. Una aspecte que em va agradar molt és que tot quedava perfectament enllaçat. Em pareix difícil d’aconseguir i en esta peça està present, els ballarins no  ballen en una mateixa part de l´escenari o ballen en varies amb diferent coreografia.

“Caprichos” va ser la següent peça. No sabíem què esperar perquè venia poc explicada al programa. Va eixir un duet amb una coreografia de Laura Bruña Rubio i a la música de Paganni  i no ens va decebre. Va haver-hi un moment en què estaven tan coodinats que pareixien un, i la facilitat amb què feien els passos era admirable. Els dos ballarins pareixien surar per l’escenari i va ser preciós de vore.

Joan Crespo amb una composició musical de Miguel Lopez Sevilla ens va presentar “Ex-pressions”. A l’igual que en “Dust it off”, hi havia a la vegada varies persones fent diferents passos en escena, i en aquesta peça inclús pareixien diferents coreografies. Van fer un ús de les llums que creava un efecte que no sabria com descriure, però que quedava genial, en especial quan una de les ballarines va  fer passos ella a soles sota les llums, amb la resta de l’escenari quasi a fosques.

L’última peça és de Marcus Morau en coreografia i composició musical, premiat al 2013 amb el Premi Nacional de la Dansa. Ell ha anomenat Kova al seu estil de ball que ha desenvolupat durant 8 anys, i que ens ensenya en “Kova-Jhana”. Em va costar més d’entendre què volia expressar i va haver-hi un moment en el qual una guitarra va ser incorporada a la música. Aquesta barreja no em va acabar d’agradar. Era una peça que es desenvolupava a terra, i d’un estil poc comú, amb un vestuari oscur i brillant i aquests elements van ser els que impedien els espectadors desenganxar la mirada de l’escenari.

De la il.luminació es va encarregar Ramón Jiménez. Volia citar-lo perquè cal destacar el treball tècnic realitzat, sense el qual l’espectacle no haguera pogut lluir en tota la seua intensitat.