ENTREVISTEM ELS BALLARINS I FUNDADORS DE VALENCIA DANCING FORWARD

Per Ana Picó 

 

Els ballarins i fundadors Elizabeth Taberner i Joan Crespo, junt a altres dos ballarins més ens dedicaren el seu temps i la seua amabilitat en respondre les preguntes següents:

Entrevista al ballarins:           

D'on sou?

I-Jo sóc de Madrid.

H-Jo d'ací, de València.

Quants anys teniu?

I-Jo dèsset.

H-Dèneu.

Quan començàreu a interesar-vos pel món del ball?

I-Jo quan era xicoteta m'agradava molt cantar I ballar I em varen dir que m'apuntara a un conservatori per  aprendre més i em va encantar.

H-Jo una mica igual, vaig començar quan era xicotet. Ballava un muntó, en els playbacks del col-legi I vaig conéixer gent que estava al conservatori I em va agradar.

És difícil tindre parella I treballar en això?

I-Molt difícil. Les relacions a distància són...

H-Sí, són molt complicades.

Abans d'eixir teniu nervis?

H-Sempre. Jo pense que si no tens nervis no vas a ballar bé. És fonamental.

I feu alguna cosa per relaxar-vos?

H-Doncs Isa I jo últimament ens estem agafant, relaxant-nos, respirant. Perquè has d’ eixir amb nervis, però tampoc alterat.

I-Amb nervis, però confiant en tu mateixa, pensant que ho vas a fer bé.

H-Amb el cap ben despert.

Hi ha confiança entre els companys?

I-Al ser gent cadascú d'un lloc, ens costa una mica comunicar-nos, però sí, poc a poc anem agafant confiança.

H-A més, jo crec que en el món del ballet hi ha molta competitivitat. És normal.

I-Clar. Hi ha gent que s'integra millor, gent que pitjor, però sí, en aquest projecte sí n’hi ha.

Que pensaren els vostres pares quan guanyàreu la beca?

I-Ma mare es va posar molt contenta. A més m'avisaren un dia abans així que preparant tot molt ràpid I súper contenta.

H-Els meus iguals. I, com jo visc ací, no em feia falta desplaçar-me.

La roba dels espectacles és incòmoda?

I-Hi ha roba incòmoda, molt abundant.

H-I moltes vegades ens l’han d’arreglar perquè si no és impossible ballar.

Si no es dedicàreu al ball que voldríeu fer?

I-Musicals.

H-Actor o alguna cosa relacionada amb l'espectacle sempre.

I-Amb l'art.

Aleshores voldríeu participar en musicals?

H-A mí m'encantaria, encara no he tingut l'oportunitat. I tu vas participar en un no?

I-Jo vaig estar en el Rei Lleó sis mesos, I sí, genial.

             

Entrevista al fundadors:               

Els dos, però sobretot tu, Joan, que ets d'ací,  haveu de sentir molt orgullosos que la inauguració d'aquesta exhibició siga ací:

J-Doncs per a mí és tot un plaer que la nostra associació, que és de la Pobla de Vallbona, faça el seu espectacle ací, a la Pobla, perquè un dels objectius és el de portar la dansa al poble I que coneguen com és la dansa I la bellesa que té aquest art.

I com va començar tot això?

E-Va començar fa dos anys, I tres si comptem el procés de desenvolupament del projecte. Laura, Joan I jo treballàvem en la mateixa companyia, el Ballet de la Generalitat I aleshores va ser quan vam començar a parlar d'altres inquietuts, amb les ganes de fer arribar la dansa més lluny, no sols als teatres sinò també a la societat en general I potenciar els jòvens talents que hui en dia queden una mica fora del mercat laboral, ja que al no tindre experiència tarden molt en entrar a una companyia professional I vam decidir que aquest era el millor format per poder donar-los un trampolí quan ixen dels estudis per començar la seua carrera laboral.

Quin és el major sacrifici que heu d’ afrontar en aquest treball?

J-Com a ballarí moltes coses. Jo per exemple vaig haver de sacrificar viure ací, me'n vaig anar molt prompte a estudiar a França. El sacrifici a voltes és la família els amics. Però el sacrifici val la pena perquè els estudis I després el treball és molt gratificant. Vore que has fet un treball I que tens el teatre ple de gom a gom... doncs és una satisfacció molt bona.

Compaginar la parella I el treball és fàcil?

J-Clar, com en qualsevol altre treball. Com a ballarí és veritat que pots viatjar més però abans de ballarins som persones I es pot compaginar perfectament.

Per què la decisió de ser directors i no ballarins?

J-Nosaltres tres (els fundadors) hem sigut ballarins professionals. El que passa és que ara estem encara en actiu, però estem dedicant-nos més a potenciar aquesta associació perquè tire endavant, perquè tinga un futur.

E-A més la carrera del ballarí té una data de caducitat que mai se sap, no és que als trenta anys hages de deixar de ballar, però és important continuar amb els estudis. Arriba un moment en què el cos diu prou i has d’ estar preparat per a reinsertar-te en el món laboral.

Si no treballàreu en la dansa, en què ho farieu?

E-Segurament en alguna cosa relacionada amb l'art o l'ensenyament.

J-Jo també, per example a banda d'açò estic acabant el grau de l'Educació Primària, així que alguna cosa relacionada amb les arts escèniques o amb la docència.